divendres, 26 de novembre de 2010

Des de quan tenim dret a romandre en silenci?

Ja feia més de 6 mesos que no tocava aquest bloc, i em sap greu, però és que no se m'acudia res interessant per explicar, tot i que em consta que hi ha gent a qui li agrada. Avui, però, torno per parlar d'un tema que probablement no se us ha acudit mai, però que sempre és interessant conèixer. 

Sabeu allò de "té dret a romandre en silenci. Qualsevol cosa que digui pot ser utilitzada en contra seva..." que diu la policia a les pel·lícules? No sé si també ho diu a la vida real, ni si es diu a tot el món, perquè afortunadament no m'han detingut mai, però ara sí que sé per què es diu, des de quan i on va començar a dur-se a terme el famós ritual. 


Tot plegat ho "devem" a aquest senyor, l'Ernesto Arturo Miranda. El 1963 va ser arrestat pel segrest i la violació d'una noia, i va signar una confessió afirmant que ho feia de manera lliure, sense coerció i coneixent els seus drets i les conseqüències que podien tenir les seves declaracions. Però esclar, això va ser després de l'interrogatori. El seu advocat va sol·licitar, durant el judici, que aquella declaració no fos tinguda en compte, i se li va denegar, de manera que el presumpte delinqüent va anar a la garjola. L'apel·lació no va servir de res, perquè el Tribunal Superior d'Arizona va ratificar la decisió tot insistint en què el detingut no havia sol·licitat un advocat. 

No obstant això, el president del Tribunal Suprem dels Estats Units, el senyor Earl Warren, va desqualificar la decisió del Tribunal Superior d'Arizona citant les esmenes cinquena i sisena de la Constitució, i afirmant que el detingut ha de rebutjar explícitament l'assistència d'un advocat i que, per tant, primer se li ha de comunicar aquest dret. 

L'Ernesto Miranda va ser alliberat, el van tornar a jutjar el 1967 sense tenir en compte la declaració escrita i el van condemnar igualment, gràcies a testimonis i altres proves, a una pena d'entre 20 i 30 anys de presó. El 1972 va ser posat en llibertat condicional i va morir quatre anys després apunyalat en una baralla de bar. 


La conseqüència d'aquell cas, Miranda vs. Arizona, és que des de llavors tots els agents de policia dels Estats Units han de llegir o recitar als detinguts els drets que tenen (els anomenats Miranda Rights o Miranda Warning), i diu així:

"You have the right to remain silent. Anything you say can and will be used against you in a court of law. You have the right to speak to an attorney. If you cannot afford an attorney, one will be appointed to you. Do you understand these rights as they have been read to you?"

Que en català seria: "Té dret a romandre en silenci. Qualsevol cosa que digui pot ser utilitzada en contra seva en un tribunal. Té dret a un advocat. Si no se'n pot permetre cap, se li assignarà un d'ofici. Entén aquests drets tal com se l'hi han llegit?"

A les pel·lícules és gairebé exactament així, i a la realitat suposo que depèn del país, però aquí hi tenim una cosa semblant, fins i tot més àmplia, a l'article 520 de la Llei d'Enjudiciament Criminal.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada