dimecres, 30 de juliol de 2014

Els avis cinquens

Des de fa molt temps he detectat que, encara que tenim una educació prou completa sobre aspectes generals de la vida, molta gent té problemes per entendre les relacions de parentiu. I no estic parlant de saber què és, per a tu, el fill del teu cosí (com que no pot ser cosí, perquè el teu cosí és el seu pare, ha de ser alguna mena de nebot, i en aquest cas és un nebot valencià, popularment "nebot segon" per influència del castellà). Ni de si la germana de la teva àvia és una tieta teva o, en realitat, una bestia (no bèstia).

No, parlo per exemple de gent que no sap que són, o empra indistintament, un cunyat o un sogre. En fi, suposo que aquest grup morirà de vessament cerebral en llegir aquesta entrada, perquè fins i tot per als que tenim molt clares les relacions de parentiu i com es diuen en català, el concepte d'avi cinquè és marejador.



Personalment em considero afortunat d'haver coincidit temporalment amb 3 besavis, concretament dues besàvies i un besavi. Dos es van morir quan era petit i l'última quan jo tenia uns 20 anys i ella 92. Més enllà d'aquesta edat és difícil tenir besavis. Que els pares dels teus avis encara siguin vius quan tu ja ets major d'edat és francament difícil, i si arribem als 40-45 i encara tenim algun avi som encara més afortunats, com li va passar a la meva mare en aquest cas.

Fent càlculs una mica més optimistes, si a les generacions de la nostra família hi ha una diferència d'edat d'uns 20 anys, és a dir si l'interval generacional és de 20 anys, podem néixer amb algun rebesavi (avi d'un avi nostre) en vida. Per exemple, si naixem quan els nostres avis tenen 40 anys, que pot ser, és perfectament possible que hi hagi algun besavi de 60 i algun rebesavi de 80. 


Això és cada cop més difícil, perquè si bé l'esperança de vida va augmentant també s'estan tenint els fills cada cop més tard per factors que no és el moment d'analitzar i que són prou coneguts. Però bé, podria passar. Imaginem-nos que per una raó o una altra les dones de la nostra família directa han anat tenint el primer fill a l'edat aproximada de 20 anys. Podríem arribar, en aquest cas, a fer els 20 anys nosaltres i tenir un rebesavi de 100. I si tinguéssim un fill llavors? Ostres, aquest rebesavi es convertiria en quadravi! Com la senyora de la foto, la Mollie Wood, que tenia 111 anys i va conèixer la filla de la seva rebesnéta.

Oi que la idea mareja? Doncs forcem la cosa una mica més: què passaria si aquest rerebesavi fos viu als 120 anys i el seu quadrinét tingués un fill? Esdevindria... avi cinquè. És clar que això és impossible... o no? Ha passat? Doncs sí. 


Aquesta senyora es deia Elizabeth Bolden (1890-2006) i va arribar a ser la persona més anciana del món, a més de ser, encara ara, la 8a persona més vella documentada. Com a curiositat, va ser l'última persona que havia viscut més de la meitat de la història dels Estats Units, per un any.

Bé, el cas és que a banda d'aquests rècords, la senyora va fer els 116 anys tenint 40 néts (un d'ells a la foto), 75 besnéts, 150 rebesnéts, 220 quadrinéts i 75 néts cinquens. Al marge de la quantitat de gent que hi ha, fixem-nos en les generacions que la van arribar a conèixer, i en què deixant de banda l'estretament de la piràmide per la part dels néts cinquens, que n'hi hagués 75 indica que no va ser una cosa aïllada, no. 75, en va arribar a conèixer. Suposo que eren bebès, però és increïble. Estem parlant de 7 generacions en vida, d'una senyora els néts de la qual tenien rebesnéts.

4 comentaris:

  1. Curiós que hi hagi gent que pugui tenir tants familiars per sota!

    Realment això ja dependrà de cultura, gent que no estudiï pel que llavors té fills abans, etc..

    Jo recordo haver conegut l'àvia del meu pare, i anar "sovint" a casa seva perquè vivia aprop, però no era massa gran i no en recordo més, la veritat

    Però clar, tenint fills ara als 30-35 és més complicat :(

    Quines ganes de trobar-se tota aquella família, no? vinga, una nau industrial per cada aniversari xD

    Bona entrada :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mira, en el cas de la teva família l'Andrea té 11 anys i encara té una besàvia. Imagina't que té un fill als 18. Seria rebesàvia amb 94 anys, no és impossible! Però és clar, per arribar a tenir dues generacions més per sota ja hauria d'arribar a una edat ara sí impossible, més enllà dels 130, i no n'hi ha cap cas documentat.

      En el cas d'aquesta senyora m'imagino que més d'un embaràs adolescent hi va haver, a la família. Perquè no crec que totes les dones tinguessin els primers fills amb 20 anys fets. N'hi devia haver amb més de 20 i amb menys de 18 també, si no no surten els números. En cas que haguessin estat exactament 20 anys d'interval generacional aquesta senyora no hauria estat àvia cinquena fins els 120, i va morir sent-ho amb 116.

      Elimina
    2. bé, però pensa que al 1890 segur que als 15 anys anaven pel segon fill... llavors és normal XD

      Elimina
    3. No et pensis, aquesta senyora no va ser mare fins els 19. I ella va néixer el 1890. No va ser mare el 1890.

      De tota manera abans m'he descuidat de dir-te que dubto que per molt que visquin 7 generacions alhora, quedessin gaire sovint. Per no dir que mai no devien veure's. Si de vegades ja anem poc a veure els avis, i els besavis encara menys, imagina't avis cinquens.

      Elimina