dimarts, 15 de setembre de 2009

Una cançó més influent del que sembla

Mentre pensava en la possibilitat de fer un article algun dia sobre la mítica cantant Jeanette he trobat un tema del que m'agradaria parlar abans. Es tracta de la seva llegendària cançó "¿Por qué te vas?", amb el seus orígens, altres interpretacions i la influència que va tenir i encara té al món de l'entreteniment. Comencem, però, amb el tret de sortida:



Aquí la tenim, cantant una cançó composta per José Luís Perales. El tema va néixer el 1974, però ignoro si el vídeo és d'aquell any. Ara, en té tota la pinta, pel que sé. Doncs bé, va ser un èxit espectacular de la noia que, de petita, ens havia cantat "Soy rebelde", ara crescudeta, amb 23 anys. Parlar de la seva història és una cosa que faré un altre dia, avui la protagonista és la mítica cançó. Una cançó que va passar a formar part de la banda sonora de la pel·lícula de 1976 Cría Cuervos, de Carlos Saura:


La pel·lícula va obtenir els premis del jurat dels festivals de cine de Cannes i Berlín, que no és moc de gall dindi, i va triomfar arreu d'Europa, com es pot comprovar en aquest vídeo:


Als anys setanta ja va ser versionada en rus pel grup Vesyolie Rebyata (Nois Alegres), però per desgràcia no n'he pogut trobar cap vídeo. Als vuitanta, si no em falla el càlcul, va tenir una versió en finès amb la veu de Tuula Amberla:


I el seu compositor original, en Perales, la va voler interpretar amb un toc lolailo en algun moment dels anys noranta, si hem de fer cas de l'estètica d'aquest vídeo que, per altra banda, és de mala qualitat:


I fora d'Europa també va acabar triomfant, com és el cas del grup brasiler Pato Fu, el 1996:


La van deixar en castellà, en aquesta ocasió, però. Un any després, i en el mateix idioma per motius obvis, el grup mexicà Aurora y la Academia la va cantar:


No m'agrada gens, aquesta versió. Tampoc la brasilera. Bé, el 2001 en Perales va oferir una nova visió del tema, més seriós, tornant a la malenconia que tenia originalment:


El 2006 hi va tornar, aquest cop amb l'Amaia Montero, la que va ser la veu de La Oreja de Van Gogh:


I l'any passat va ser un boom a Puerto Rico després que una companyia publicitària argentina la fes servir en un anunci per a Toyota. Per llogar-hi cadires:


Retrocedint al 2005, i ja no us emprenyo més, vam tenir-la versionada al musical (perquè és un musical) Los dos lados de la cama, seqüela de El otro lado de la cama:


Sé que queda estrany que tingui subtítols en xinès, però no he trobat el vídeo sense cap mena de subtítol i crec que valia la pena posar la versió amb imatges, no la de l'àudio pur amb una foto estàtica de la portada del CD de la pel·li. 

En fi, una cançó que sempre m'ha agradat, des de petit, d'aquelles que posen els pèls de punta o la pell de gallina, com es vulgui interpretar.

1 comentari: