divendres, 17 d’agost de 2012

Mort per incompareixença

El concepte que he emprat per al titular d'aquesta entrada no significa que la no presentació a un lloc ens pugui causar la mort, si bé ens podem carregar un expedient acadèmic impecable en no fer un examen o una temporada esportiva prometedora en negar-nos a disputar un partit. La mort per incompareixença és una altra cosa.

Més que "per incompareixença" s'hauria de dir, i de fet es diu, "mort in absentia", que consisteix en declarar legalment morta una persona sense tenir proves de la seva mort, sense un certificat mèdic o sense les despulles mortals que confirmarien el seu traspàs.


En altres paraules, la mort in absentia és la mort legal d'algú quan passat un cert temps sense donar senyals de vida i tenint en compte proves circumstancials o una altíssima probabilitat de la seva defunció es considera que aquella persona ja no tornarà a caminar entre els vius. Per tal que això sigui vàlid no s'ha de produir la compareixença de la persona en qüestió, naturalment.

Això va passar, per exemple, amb alguns dels passatgers del Titanic, enfonsat el 15 d'abril de 1912 en el cas d'enfonsament nàutic més famós de la història. No es van trobar tots els cossos, però restats els supervivents que van ser rescatats és altíssimament improbable que els noms que no es van poder ratllar de la llista sobrevisquessin, de manera que van ser declarats morts in absentia.


Normalment abans de declarar legalment morta una persona (cosa que per cert no es fa d'ofici, sinó a petició dels interessats) cal que passi un període prudencial sense que aquesta persona doni senyals de vida, que varia segons el país però que acostuma a ser de 7 anys, amb excepcions com la italiana, on calen 10 anys d'espera per tal de començar els procediments i 10 més abans de la declaració definitiva.

Els requisits per a admetre a tràmit les peticions de declaració legal de mort varien i són més o menys complicats d'un país a l'altre, però simplifica les coses que s'hagi produït alguna catàstrofe on es tingui la certesa que aquell individu hi era, encara que no se'n trobin les restes, com va passar per exemple als atemptats de l'11 de setembre de 2001 als Estats Units. 


Al llarg de la història s'ha declarat legalment morta molta gent, com per exemple el soldat japonès Shôichi Yokoi, que acabada la II Guerra Mundial es va passar 27 anys, fins el 1972, amagat en una cova de l'illa de Guam, reconquistada per l'exèrcit dels Estats Units, sense creure's que el Japó havia perdut la guerra. El van declarar legalment mort perquè no va tornar al seu país després de l'armistici ni n'havien trobat el cos, perquè era viu, i no va morir fins el 1997. 

És curiós, perquè el també japonès Ishinosuke Uwano es va quedar a les illes Sakhalin després de la II Guerra Mundial i va estar en contacte amb la seva família fins el 1958, però després va marxar a Ucraïna i no se'n va tornar a saber res, raó per la qual el van declarar legalment mort el 2000, i el 2006 va saltar a la fama en tornar al Japó, ja com a ciutadà ucraïnès. 

Hi va haver altres casos, com el d'en Jimmy Hoffa, famós líder sindicalista acusat de tenir tractes amb la Màfia i apartat legalment de les seves activitats, que va desaparèixer el 1975 quan s'havia de reunir precisament amb dos dels líders de la Cosa Nostra just abans d'apel·lar la sentència. El van declarar legalment mort el 1982 i no se n'ha tornat a saber res més.

Potser us esteu fent la mateixa pregunta morbosa que em vaig fer jo en començar a llegir sobre el tema: què passa si algú torna després de ser declarat mort in absentia? Doncs que és un cacau, perquè pot ser per diversos motius, però acostuma a ser sospitós, les companyies d'assegurances de vida arrufen el nas i si es tracta d'algú que ha fugit per tal d'evadir impostos, estalviar-se tornar deutes o fugir amb una persona diferent d'aquella amb qui es va casar... no és que el rebin precisament com un heroi. 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada