dijous, 24 de desembre de 2015

Per què cridem "Geronimo" quan saltem des de molt amunt?

No em digueu que mai no heu fet la ximpleria de cridar "Geronimooo!" quan salteu des de molt amunt, o quan baixeu per un tobogan de parc aquàtic dels llargs. És una mena de tradició que fa una mica de vergonya aliena, però està força estesa. Posem-ne un exemple:


Ja veiem que es fa en diversos llocs del món, i ho hem vist en pel·lícules i sèries. Però... per què es crida, això? Per què sembla que hem de fer-ho quan caiem, sigui com sigui, des d'una certa distància? 


Doncs bé, l'explicació més acceptada en aquest sentit té a veure amb el senyor del quadre, el líder dels apatxes bedonkohe que va lluitar contra mexicans i texans a les Guerres Apatxes, per embolics territorials, durant dècades, fins que es va rendir el 1886 i va morir el 1909. 


És un dels indis nord-americans més famosos, prova d'això és que fins i tot se li fa un homenatge a Musculman amb el personatge que duu el seu nom. 

El cas és que l'any 1940, i després de veure una pel·lícula dedicada a aquesta important figura històrica, un escamot de l'exèrcit dels Estats Units de Fort Benning (Georgia) feia la primera prova de saltar en paracaigudes des d'avions, i un dels soldats, anomenat Aubrey Eberhardt i com a resposta a les provocacions dels companys, que li deien que estaria tan cagat que no recordaria el seu nom, va assegurar que cridaria "Geronimo" quan saltés, i això és el que va fer. Els altres el van imitar i el crit va esdevenir una tradició en els salts des d'una gran alçada. 

Una variant d'aquesta història diu que té a veure amb una cançó popular a la ràdio de l'època, que es deia Geronimo, però igualment es tracta d'un crit de guerra. La més diferent, però, explica que en una de les fugides del cap indi aquest va baixar per un penya-segat muntat a cavall i gairebé en vertical, i que va ser ell mateix qui va fer aquell crit. Potser és cert i els paracaigudistes van adoptar el crit, de manera que acabem al mateix lloc.



Sembla que inicialment aquella "trapelleria" no va agradar als superiors d'aquells soldats, però després es va considerar una mostra de valentia i va passar a formar part, el 1941, de la insígnia del 501è Regiment d'Infanteria de Paracaigudistes, que encara existeix, ara sense "Paracaigudistes" al nom. 

Penseu-hi la propera vegada que feu el ximple als tobogans d'Illa Fantasia o us vinguin ganes de fer salt de pont. 


1 comentari: