D'on ve la tradició del raïm la Nit de Cap d'Any?

Mai no he promès cap mena de regularitat per a aquest blog, però sí que he manifestat la meva voluntat d'escriure-hi més. Per desgràcia, aquest 2016 la cosa no només no ha millorat, sinó que ha empitjorat, i aquesta serà la primera i l'última entrada de l'any, que pel tema que toca publico precisament el 31 de desembre. 

Com ja avança el títol, del que vull parlar avui és de la tradició de menjar 12 baies o grans de raïm amb les campanades de mitjanit de la Nit de Cap d'Any, és a dir el moment en què el 31 de desembre d'un any passa a ser la matinada de l'1 de gener del següent, un moment màgic que volem compartir amb éssers estimats però que, en realitat, només és una curiositat que es produeix per la manera en què els humans vam decidir -no personalment, és clar- mesurar el temps.

A cada casa es fa d'una manera: es pela el raïm per a evitar problemes de mastec de la pell de cara als més petits i els més llepafils, es deixa amb pell per als que no tenim tantes punyetes, es fica en copes, en bols o en platets... 

Però el truc és ben senzill: cal fer un parell de mossegades i cap a dins, perquè si no és impossible que ens mengem els 12 grans d'acord amb les 12 campanades que normalment seguim a la televisió, sintonitzant el canal que prefereixi qui posa la casa o, per mandra i inèrcia, les de la primera de Televisió Espanyola, sovint amb el mític Ramón García, però poc a poc van guanyant terreny propostes com la de TV3, que normalment recorre a presentadors de telenotícies que aquell dia se'ns mostren més informals en l'actitud -paradoxalment van més arreglats que costum- o bé a personatges de programes d'humor, amb més o menys encert segons el cas. 

Un clàssic d'aquest moment és la confusió que hi ha sobre els "quarts" i les campanades en si mateixes, que generen crits i sol·licituds de silenci absolut a les taules de les cases. En realitat, tot i que els presentadors s'equivoquen sovint -i se suposa que s'ho han preparat- no té gaire complicació: primer vénen 4 tocs més fluixets i aguts i després ja comencen les 12 campanades, greus. La diferència es nota, però sempre patim.

Fins aquí res que no sapiguem, però la filosofia d'aquest blog és aprendre alguna cosa nova abans de dormir, i potser no tothom sap que, malgrat que hi estem acostumadíssims i ens sembla una d'allò més natural i invariable, el costum de menjar raïm amb les campanades del 31 de desembre a l'1 de gener és d'origen espanyol, estès a alguns països llatinoamericans per la imposició cultural que va arribar amb la conquista i el genocidi ja fa segles, i curiosament també a Hay Flat, al sud d'Austràlia, tot i que no n'he trobat el motiu.

Ara bé, en general per què ho fem, això? A Itàlia diuen que mengen llenties, però per què nosaltres, per influència dels espanyols, empassem raïm? Doncs perquè ja ho fèiem des d'abans de tenir ús de raó, i perquè des de 1962 ens animen a fer-ho des de Televisió Espanyola, abans de la qual cosa es podien seguir a la ràdio.

Bromes a banda, sembla que el costum ve de finals del segle XIX, en què la burgesia espanyola havia començar a adoptar el costum alemany i/o francès, però també burgès, de menjar raïm i beure xampany quan sonaven les campanades. Alhora, el 1882 l'alcalde madrileny José Abascal va imposar una taxa d'un duro, és a dir cinc pessetes, a qui volgués anar a veure la Cavaldada dels Reis d'Orient la tarda del 5 de gener, una mesura pensada per a impedir que la disbauxa típica d'aquest esdeveniment sortís de mare. 

Com a senyal de protesta, les classes populars van començar a parodiar el costum burgès de menjar raïm tot acudint en massa a la Puerta del Sol de Madrid a menjar raïm amb les campanades, i aquí tenim el principi de tot plegat, tant de la tradició com del simbolisme que té aquella plaça des d'on es retransmeten gairebé sempre per la televisió pública. 

Resulta, però, que sobre els anys exactes en què va començar la tradició no hi ha un consens absolut, com tampoc sobre els autèntics orígens de tot plegat. Se sap que encara trigaria uns anys a estendre's a d'altres localitats de l'estat espanyol, i una altra teoria atribueix el costum a una coincidència amb un excedent de producció de raïm d'Alacant que va tenir lloc el 1909, però en qualsevol cas a la dècada dels anys 1910 ja se celebrava, segons sembla, a tot el territori estatal.

Sigui com sigui, si ens aturem a pensar-hi és una mica trist, tant si va començar com una protesta en forma de mofa d'un costum burgès com si va ser una estratègia econòmica dels agricultors. El costum va quedar i des de llavors ho hem estat celebrant així.