L'altre dia em va venir la inspiració del que seria el primer missatge al bloc en moltes setmanes: el nom del carrer de Josep Tarradellas de Barcelona, antigament Infanta Carlota i encara conegut d'aquesta manera per molta gent, fins i tot jove o relativament jove. I em fa gairebé tanta ràbia com que la plaça que hi ha al capdamunt, Francesc Macià, encara arrossegui en l'imaginari col·lectiu el nom de Calvo Sotelo.
Oficialment Carlota Joaquima d'Espanya (1775-1830), aquesta senyora va ser reina de Portugal com a consort, era filla de Carles IV d'Espanya i Maria Lluïsa de Borbó-Parma i tenia parentesc amb unes quantes cases reials europees, com era i és habitual. Va tenir nou fills després de casar-se amb Joan VI de Portugal, entre ells dos que van ser reis d'aquell país, però la seva filla més destacada va ser Maria Isabel de Bragança, la famosa Isabel II que va morir als 21 anys però que es va casar amb Ferran VII (curiosament Isabel I, la Catòlica, també es va casar amb un Ferran) i que va donar nom a una de les faccions enfrontades a la Primera Guerra Carlista.
Es veu que Carlota Joaquima era d'allò més ultradretana, i no va tenir cap paper gaire destacat durant la seva vida, a banda de parir la segona Isabel més famosa de la història reial de l'imperi espanyol, però curiosament el 1929 es va posar el seu nom a una avinguda de Barcelona. De 1931 a 1939, en temps de la II República, aquest carrer es va dir Bernat Metge, però amb la victòria dels franquistes es va recuperar tan conservadora figura per al nom del carrer i es va mantenir fins el 1988. Sí, ho heu llegit bé, fins el 1988. En farà 22 anys.
Aquest senyor, l'exMolt Honorable Josep Tarradellas i Joan (1899-1988), President de la Generalitat a l'exili de 1954 a 1980 (els últims 3 anys ja a casa) i marquès de Tarradellas nomenat pel rei Joan Carles I des de 1985, li va "prendre" el lloc a l'antiquat personatge històric de la Carlota i dóna nom des de 1988 al carrer que va de la Plaça de Francesc Macià a la Plaça dels Països Catalans i que fa de frontera entre els districtes de Sants-Montjuïc i l'Eixample Esquerre, amb una vorera per districte.
Però sembla que la gent no s'hi acaba d'acostumar, i també n'hi ha que ho intenta dient "Infanta Carlota, ara Josep Tarradellas". Encara sort que queda ben poca gent que parli de l'avinguda del Generalísimo... Per si cal que recordem la figura de Tarradellas, a banda d'homenatjar-lo menjant unes famoses pizzes precuinades podem rememorar el seu famós "Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí!"
He de dir, amb orgull, que aquest vídeo és a Youtube gràcies a mi, que l'he tret d'un DVD de la sèrie Dies de Transició. L'havia buscat pertot arreu i no hi era, i ara he contribuït a que un moment històric sigui a internet en forma de vídeo.
He de dir, amb orgull, que aquest vídeo és a Youtube gràcies a mi, que l'he tret d'un DVD de la sèrie Dies de Transició. L'havia buscat pertot arreu i no hi era, i ara he contribuït a que un moment històric sigui a internet en forma de vídeo.
