El 30 de febrer, el dia que van inventar els suecs

El 30 de febrer podria ser, perfectament, una broma que va molt bé quan volem eludir un compromís ("si de cas quedem el dia 30 de febrer", "Hi aniré el 30 de febrer"...), però no en parlo per això, sinó perquè és un dels dies perduts del calendari, cosa que vol dir que n'hi ha més i que no existeix, però que havia existit.

I hi he pensat perquè enguany és any de traspàs, que vol dir que hi haurà 29 de febrer. Oh, els que treballeu (no és el meu cas) ho fareu un dia més del que és habitual al febrer abans no rebeu la nòmina, però supereu-ho, que igualment és un mes més curt i només passa cada quatre anys, per l'amor de Déu. Si teniu dificultats per saber quan en toca un, per cert, només heu de fixar-vos que sempre coincideix amb l'any de les Olimpíades, que tothom sap quan toquen perquè ens ho fan saber cada cop els mitjans de comunicació.  

En fi, avui el tema és el 30 de febrer, no el 29 ni les lamentacions absurdes. És un dia que no existeix, com ja sabeu, però potser no sabíeu (jo tampoc no ho sabia quan m'he posat a investigar-ho) que sí que havia format part del calendari. 

El cas és que hi va haver un únic 30 de febrer, el de 1712, i només a Suècia. Per què? Doncs perquè, segons la Wikipedia, l'Imperi Suec volia adoptar a partir de 1700 el calendari gregorià, que és el més habitual actualment i que s'havia anat implantant des del segle XVI a partir del papa Gregori XIII, i per tal d'ajustar-s'hi de la manera més còmoda possible es va decidir que s'ometrien els dies de traspàs dels següents 40 anys.

Però el mateix any va començar la Gran Guerra del Nord (1700-1721) entre Suècia, Rússia, el Regne de Dinamarca i Noruega i la República de les Dues Nacions (Polònia i Lituània), que tampoc no és el tema que ens ocupa però que sembla que va distreure Suècia de tenir en compte allò que havia decidit i, malgrat que el 1700 es va saltar el dia 29 de febrer, no hi va pensar ni el 1704 ni el 1708, que sí que van tenir aquest escàpol dia.

El 1712 es va decidir tornar al calendari julià, vés a saber per què, i tocava 29 de febrer. Per tal de compensar aquell desaparegut 29 de febrer de 1700 es va afegir un dia de traspàs extra i hi va haver 30 de febrer, només aquell any. I el calendari julià va ser l'estàndard a Suècia fins que el 1753 va decidir adoptar definitivament el gregorià, eliminant els 11 últims dies de febrer del calendari d'aquell any. Els embolics que devia causar aquell ajustament s'escapen del nostre interès, almenys per ara, i ho deixarem aquí.

Malgrat que aquell va ser l'únic 30 de febrer real, altres usos d'aquest en principi inexistent dia els podem trobar en alguns calendaris climatològics que simplifiquen l'any en 12 mesos de 30 dies, o en les afirmacions de l'estudiós britànic Sacrobosco, que al segle XIII es mostrava contrari al calendari julià (que va ser corregit després pel gregorià) i que afirmava que aquest havia tingut febrers de 30 dies en els anys de traspàs entre el 45 i el 6 abans de Crist. Ens queda doncs, totalment documentat, el de 1712 i aquest únic defensor d'uns quants més abans del naixement del personatge que marcaria l'inici de la manera occidental de comptar els anys.

L'origen de la cançó de Pulp Fiction

La cançó més coneguda de Pulp Fiction (Quentin Tarantino, 1994), la més destacada de la seva esplèndida banda sonora, es diu Misirlou, i si per una d'aquelles casualitats de la vida no sabeu de què us parlo feu el favor de reproduir el següent vídeo, sisplau:

Una cançó que de seguida va passar a formar part de la història del cinema i de la cultura popular, però que també és refotudament difícil de xiular. Doncs bé, és una versió modificada de la versió del grup Dick Dale and the Del Tones, de 1963:

I dic "versió de la versió" perquè tampoc no és l'original. El naixement d'aquesta peça musical es remunta al 1927, quan la va gravar el senyor Michalis Patrinos: 

Sí, és una cançó del gènere grec de la rebetika, com podem veure molt diferent de la surfera que coneix tothom. De fet "misirlou", en grec "mισιρλού", significa "noia egípcia", ve del turc "mısırlı" (egípcia) i aquest de l'àrab "Miṣr", "Egipte". Sí que sé coses, eh? No, és que em vaig posar a investigar-ho quan vaig descobrir a la sèrie Mad Men la versió d'en Martin Denny, sembla que de 1958:

Aquest senyor era conegut com el pare de l'exotica, un gènere popular als suburbis dels Estats Units durant els anys 50 i part dels 60 del segle XX i que era una mena d'imitació de l'ambientació tropical. Tornem a fer un salt cap enrere, perquè el 1944 el llegendari Xavier Cugat en va fer aquesta versió:

La versió més coneguda, com hem dit, és la d'estil surfer, i en aquest sentit no podem deixar de tornar a 1963 i escoltar la versió dels Beach Boys, semblant a la de Pulp Fiction però prou diferent:

Com? Que voleu sentir-ne la versió del serbi Staniša Stošić? Pel que diu la Wikipedia, aquesta versió de 1966, de nom Vranjanka, era tan popular a l'antiga Iugoslàvia que no sabien que originalment era grega, cosa que es va saber quan es va estrenar la pel·lícula d'en Tarantino.

De versions n'hi ha moltes, però he repassat les que he trobat més interessants. Acabarem amb dues més, però. Una d'elles és dels Black Eyed Peas, de 2006, i en realitat es tracta d'una cançó que es diu Pump It i que senzillament fa servir, i molt, la versió de la pel·lícula, en la qual també s'ìnspira per a la portada del single: 

I l'altra és d'aquest mateix 2011, d'un duet que es diu 2Cellos i que, com diu el seu nom, consisteix en dos paios amb dos violoncels. Curiosa:

Déu n'hi do el que ha donat de si la cançó grega, oi? Quina versió us agrada més? Alguna de les que no he esmentat creieu que hauria d'aparèixer en aquesta entrada?

WWF, les inicials polèmiques

Potser els més vells entre vosaltres recordareu un programa que feien a Telecinco, a la primera meitat dels anys noranta, que es deia popularment Pressing Catch, i que pertanyia a la franquícia WWF, inicials que responen a World Wrestling Federation. Si no us en recordeu, cosa que dubto perquè era un dels innovadors programes de la llavors "pantalla amiga" i fins i tot se'n va fer tant de marxandatge que aquí teníem també els ninots (dels quals jo en tinc 4, amb el seu corresponent ring), aquí teniu un vídeo de recordatori.

Bàsicament consistia en paios que representa que eren lluitadors de lluita lliure, però que en realitat el que feien estava coreografiat, exagerat i dirigit totalment a l'espectacle. No sempre havia estat així a la llarga història del wrestling d'aquesta empresa que és la més gran del sector, però no és d'això que vull parlar avui. Tampoc de la versió moderna d'aquests programes, ara dividits en dos, que estan relativament de moda entre els adolescents actuals i que encara generen marxandatge i videojocs, amb els noms de Smackdown o Raw i amb una nova generació de lluitadors. Del que vull parlar és de per què ara l'empresa i els seus productes responen ara al nom de World Wrestling Entertainment (WWE) i no WWF. Us sonen d'alguna altra cosa, aquestes inicials?

Doncs si no us sonen, ho haurien de fer. Pertanyen a la World Wide Fund for Nature, una oenagé de protecció de la natura, com diu el nom. El logo no és ben bé el que he posat, com ja us podeu imaginar, i que ha estat creat en to de broma precisament per la coincidència de les sigles, sinó el que veurem ara:

Doncs bé, els del Pressing Catch van ser fundats el 1952, i la que ara té els drets de les sigles WWF el 1961. Va ser més tard, però en realitat la primera va néixer com a Capitol Wrestling Corporation, després va passar a World Wide Wrestling Federation (WWWF) i a partir de 1979 World Wrestling Federation. Des d'aquell any van coincidir les inicials d'aquestes dues organitzacions tan diferents, i finalment l'any 2000 la del logo del panda va iniciar una batalla legal que va fer que a partir de 2002 l'empresa de la lluita lliure s'hagués de rebatejar, i va triar World Wrestling Entertainment (WWE).

No és que la WWF del panda tingués ganes de tocar els nassos, però el 1994 havien acordat que la de lluita lliure no podia fer servir aquestes inicials fora dels Estats Units, i en canvi s'havia saltat l'acord repetidament. Per tant, el Fons Mundial per a la Natura va guanyar el cas, però tot i així l'actual WWE té permès comercialitzar productes d'aquella època amb el logo WWF (els nous no), sempre i quan no es pronunciï. Tant és així que es veu que els vídeos d'aquells temps poden continuar venent-se si s'eliminen les referències sonores a l'antic nom, sencer o amb les inicials. 

No sabem si van enviar en Hulk Hogan i companyia a escanyar pandes, però sembla que la WWE es va prendre amb humor el canvi de nom, i va fer una campanya de màrqueting per a l'ocasió, que consistia en l'eslògan "Get the F out", literalment "Fora la f", però que també es pot entendre com a "Get the fuck out", una expressió grollera i sovint utilitzada que vindria a significar "aneu a cagar", més o menys, per dir-ho finament. M'encanten aquestes coses.