Els avis cinquens

Des de fa molt temps he detectat que, encara que tenim una educació prou completa sobre aspectes generals de la vida, molta gent té problemes per entendre les relacions de parentiu. I no estic parlant de saber què és, per a tu, el fill del teu cosí (com que no pot ser cosí, perquè el teu cosí és el seu pare, ha de ser alguna mena de nebot, i en aquest cas és un nebot valencià, popularment "nebot segon" per influència del castellà). Ni de si la germana de la teva àvia és una tieta teva o, en realitat, una bestia (no bèstia).

No, parlo per exemple de gent que no sap que són, o empra indistintament, un cunyat o un sogre. En fi, suposo que aquest grup morirà de vessament cerebral en llegir aquesta entrada, perquè fins i tot per als que tenim molt clares les relacions de parentiu i com es diuen en català, el concepte d'avi cinquè és marejador.

Personalment em considero afortunat d'haver coincidit temporalment amb 3 besavis, concretament dues besàvies i un besavi. Dos es van morir quan era petit i l'última quan jo tenia uns 20 anys i ella 92. Més enllà d'aquesta edat és difícil tenir besavis. Que els pares dels teus avis encara siguin vius quan tu ja ets major d'edat és francament difícil, i si arribem als 40-45 i encara tenim algun avi som encara més afortunats, com li va passar a la meva mare en aquest cas.

Fent càlculs una mica més optimistes, si a les generacions de la nostra família hi ha una diferència d'edat d'uns 20 anys, és a dir si l'interval generacional és de 20 anys, podem néixer amb algun rebesavi (avi d'un avi nostre) en vida. Per exemple, si naixem quan els nostres avis tenen 40 anys, que pot ser, és perfectament possible que hi hagi algun besavi de 60 i algun rebesavi de 80. 

Això és cada cop més difícil, perquè si bé l'esperança de vida va augmentant també s'estan tenint els fills cada cop més tard per factors que no és el moment d'analitzar i que són prou coneguts. Però bé, podria passar. Imaginem-nos que per una raó o una altra les dones de la nostra família directa han anat tenint el primer fill a l'edat aproximada de 20 anys. Podríem arribar, en aquest cas, a fer els 20 anys nosaltres i tenir un rebesavi de 100. I si tinguéssim un fill llavors? Ostres, aquest rebesavi es convertiria en quadravi! Com la senyora de la foto, la Mollie Wood, que tenia 111 anys i va conèixer la filla de la seva rebesnéta.

Oi que la idea mareja? Doncs forcem la cosa una mica més: què passaria si aquest rerebesavi fos viu als 120 anys i el seu quadrinét tingués un fill? Esdevindria... avi cinquè. És clar que això és impossible... o no? Ha passat? Doncs sí. 

Aquesta senyora es deia Elizabeth Bolden (1890-2006) i va arribar a ser la persona més anciana del món, a més de ser, encara ara, la 8a persona més vella documentada. Com a curiositat, va ser l'última persona que havia viscut més de la meitat de la història dels Estats Units, per un any.

Bé, el cas és que a banda d'aquests rècords, la senyora va fer els 116 anys tenint 40 néts (un d'ells a la foto), 75 besnéts, 150 rebesnéts, 220 quadrinéts i 75 néts cinquens. Al marge de la quantitat de gent que hi ha, fixem-nos en les generacions que la van arribar a conèixer, i en què deixant de banda l'estretament de la piràmide per la part dels néts cinquens, que n'hi hagués 75 indica que no va ser una cosa aïllada, no. 75, en va arribar a conèixer. Suposo que eren bebès, però és increïble. Estem parlant de 7 generacions en vida, d'una senyora els néts de la qual tenien rebesnéts.

D'on ve l'abreviatura Xmas?

A aquestes alçades segurament us heu adonat que els anglosaxons tenen el curiós costum de canviar la paraula Christmas ("Nadal", encara que literalment "Missa de Crist") per la lleugerament abreujada Xmas, de vegades X'mas. I com que és Nadal he trobat que era un bon moment per a fer una entrada sobre aquest fenomen en un bloc que, malauradament, tinc força abandonat.

L'ús d'Xmas en comptes de Christmas no és pas quelcom modern, encara que actualment està molt estès. Segons la Wikipedia se'n troben registres prop del 1755, mentre que una forma anterior, X'temmas, es trobava ja el 1551. Xmas s'ha trobat també en literatura clàssica dels Estats Units i és una abreviatura legitimada per diversos diccionaris, però té detractors, que consideren que és una manera d'eliminar la paraula "Christ" de "Christmas" i treure el significat religiós a aquestes festes.

Tot i que certament la versió nord-americana del Nadal ens fa pensar molt més en el Pare Noel que no pas en el Nen Jesús, els detractors d'Xmas que temen que es perdi la idea de Crist a la paraula tenen part de raó, però els que argumenten l'anticristianisme del seu ús estan equivocats, perquè l'origen d'aquesta X ve precisament del propi Cristianisme.

L'art cristià antic ja contemplava, basant-se en l'idioma grec, l'ús de la X per a representar Crist. Per què? Doncs perquè en aquell idioma Crist és Χριστος, pronunciat Hristos, que vol dir "l'anunciat". Doncs bé, aquest símbol de la imatge, que es fa servir en diversos cultes cristians, es coneix com a Crismó i és un monograma de Crist que consisteix en la superposició de les lletres gregues khi i ro (o rho). 

Aquesta khi, que nosaltres identifiquem amb una X (ics), és el que amb el temps va esdevenir un sinònim del nom de Crist, i és per això que Xmas s'accepta com una abreviatura de Christmas en anglès. 

De fet, s'ha fet servir també en paraules com christian (xtian), Christina (Xtina o Xina), Christopher (Xtopher o Xopher) i fins i tot en d'altres que no tenen un origen cristià, com ara crystal (xtal) o chrysanthemum (xant). 

En resum, es tracta d'una abreviatura força antiga que a alguns no els agrada per motius religiosos, mentre que d'altres discuteixen sobre si s'ha de fer servir, o no, en àmbits formals. El que jo volia saber, però, era d'on venia, i a mesura que ho he investigat he volgut compartir aquest coneixement amb vosaltres.

  

 

Què se n'ha fet d'en Haley Joel Osment?

Sé que aquesta mena d'entrades agraden a la gent, i si fa uns anys vaig dedicar-ne una a en Jaleel White, el popular Steve Urkel de Family Matters, avui vull investigar i compartir què se n'ha fet, d'en Haley Joel Osment, el nen de The Sixth Sense (1999), la coneguda pel·lícula de M. Night Shyamalan, quan el director encara era admirat.

Famosíssima escena que ja forma part de la història del cinema, juntament amb la frase del final, i que per cert veig que en castellà afegeix, suposo que per tal de quadrar el text amb els moviments de la boca, l'adverbi "en ocasiones". 

Aquell nen tenia llavors 10 o 11 anys, ja que és nascut el 1988, però de més petit ja havia fet televisió i havia tingut una breu escena a l'obra mestra Forrest Gump, de 1994. El seu paper de Cole Sear a The Sixth Sense, però, va ser el que li va donar la fama i un munt de premis i nominacions (una d'elles a l'Oscar al millor actor secundari, que es va endur el veterà Michael Caine), que van fer possible que la seva carrera com a intèrpret continués.

Espero que us hàgiu pres el vostre temps per veure aquesta escena, que tampoc no és tan llarga, de la per a mi magnífica (és una de les meves pel·lícules preferides) A.I.: Artificial Intelligence (2001), probablement el seu segon paper més conegut, ja amb 12-13 anys, on feia d'un nen robot que es deia David.

Però alguna cosa va passar, i no crec que fos només el seu accident de cotxe de 2006 per conduir sota els efectes de l'alcohol, pel qual va ser condemnat a 3 anys de llibertat vigilada. Des de fa força anys, en Haley Joel Osment s'ha dedicat principalment a doblar pel·lícules de dibuixos animats i sobretot el popular Sora de la saga Kingdom Hearts als videojocs, naturalment en la seva versió doblada a l'anglès.

Se'l veu poc, però aquesta és una de les últimes feines que ha fet: el 2012, a l'edat de 24 anys, interpretava el company gai del pare de la protagonista a la pel·lícula, sospito que telefilm, Sassy Pants, on també veiem altres cares conegudes com la de l'Anna Gunn (Breaking Bad) i l'Ashley Rickards (Awkward). 

 

I si la imatge sempre xocant d'un nen que s'ha fet gran però manté cara de nen no us ha fet prou angúnia perquè al cap i a la fi el paio surt poc al vídeo, aquí teniu aquesta captura que és la que, en trobar-la per casualitat, em va motivar a escriure l'entrada.

Després d'uns inicis molt prometedors en què competia amb els veterans, en Haley Joel Osment va fer una espectacular baixada i s'ha allunyat força del món del cinema. Potser és l'enèsim cas de nen prodigi que, en créixer, deixa de destacar perquè queda al mateix nivell que els altres i ja no ho té tan fàcil per trobar feina. Espero pel seu bé que aviat se'l pugui veure en projectes més interessants i que recuperi la influència que havia tingut.