D'on ve el nom de Kevin?

Fa una pila d'anys, quan vaig començar aquest bloc, vaig dedicar una entrada a investigar i alhora explicar d'on venia el nom de Vanessa, que encara que no ho sembli té uns quants segles a l'esquena. Doncs bé, un altre nom que volia investigar, i que relaciono amb l'altre perquè també l'acostumem a veure, almenys al nostre territori, en segons quins àmbits socioculturals, és el de Kevin.

Aquest cop, com veieu, es tracta d'un nom masculí que té el glamur que li concedeixen figures com en Kevin Costner, en Kevin Spacey o en Kevin Bacon, dos actors reconegudíssims de Hollywood. Però és clar, quan el duen persones de classe mitjana-baixa o directament baixa, la imatge d'aquesta designació se'n ressenteix. I no cal anar a buscar a les classes baixes: si jo mateix poso a un hipotètic fill meu el nom de Kevin, acompanyat del cognom la gent es pensarà que és un gitano, sense ànim d'ofendre. Fins i tot hi ha hagut estudis sobre la percepció social del nom, com podem veure en aquest article. Ara bé, no és aquest el tema que avui ens interessa.

El que volia investigar i compartir era l'origen d'aquest nom, i sembla que un dels seus primers portadors va ser Sant Kevin de Glendalough, fundador del monestir de Glendalough, a Irlanda, i un dels sants patrons de la capital, Dublín. Segons la llegenda, perquè quan anem tan enrere les vides acostumen a ser explicades en llegendes, va viure aproximadament de l'any 500 al 618, una longevitat més que envejable i que fins i tot ara, amb tots els avenços mèdics que tenim a l'abast, seria extraordinària. 

De tota manera, com podem veure, els Kevins vénen de molt més enrere que les Vanesses. Pel que fa al nom en si, d'origen gaèlic, encara que la transcripció anglosaxona sigui Kevin, s'escriu Caoimhín (irlandès), Caoimhghín (irlandès mitjà, dels segles X a XII), Cóemgein (irlandès antic, del 600 al 900 aproximadament), Caomhainn (escocès), Cefin (gal·lès) o Coemgenus (llatí). I té versió femenina, que en irlandès és Caoimhe, anglitzat com a Kiva o Keva. Altres anglitzacions del nom en masculí, per cert, són Kevan o Kevyn.

Com tots els noms, Kevin té un significat, i en aquest cas la Wikipedia i altres fonts ens diuen que deriva dels mots irlandesos caomh ("amable", "honest") i gin ("naixement"), per tant el que vol dir Kevin és "nascut amable", per exemple. O "amable de naixement". Allò en què es converteix cadascú a mesura que creix i envelleix ja és una altra cosa.

Més dades interessants: no ens hauria de sorprendre que Kevin hagi influït en la formació d'altres noms d'origen gaèlic com ara Kelvin, que llatinitzat seria Calvin. Aquest també ens sona, oi? Per en Calvin Klein, és clar.

Pel que fa a la popularitat del nom, que no es va començar a estendre fora del seu país d'origen fins el segle XX, actualment figura entre els 100 noms més posats als nadons en països com Irlanda o els Estats Units, evidentment, però també a Hongria, Xile, Noruega, Eslovènia, Suècia, Holanda o França, país aquest últim on, igual que a l'estat espanyol, va triomfar especialment a les classes baixes durant els anys 80 i 90. 

Per altra banda, al Regne Unit va ser popular unes dècades abans, entre els 50 i els 60, on es veu que va arribar a estar entre els 20 noms més posats, mentre que als anys 90, quan triomfava a França, ja havia sortit del Top 100. Com a curiositat, aquí tenim uns gràfics que mesuren la seva popularitat en diferents països, que no són gaires però entre ells hi ha Catalunya, considerada en aquesta web un territori geogràfic independent. Malgrat tot és un càlcul desactualitzat que, tanmateix, no ens impedeix veure com ha perdut embranzida.

A l'Instituto Nacional de Estadística ens diuen que el Kevin nascut a l'estat espanyol té una mitjana d'edat de 14,4 anys i que en el que duem d'anys 2010 n'han nascut 1.013. Comparats amb la dècada anterior, en què en van néixer 5.548 —sí, ja sé que la de 2010 no ha acabat encara—, són pocs. La tendència a la baixa es detecta perfectament quan veiem que entre 1990 i 2000 n'hi va haver 7.087. Ara bé, tot i així els Kevins dels anys 2010 de moment són gairebé 10 vegades més que els Antonis, fet que em preocupa.